Adéu multitudinari al Centenari de l'Ajuntament

Projecció audiovisual a la part lateral de la paret de l'església des del balcó de Cal Manresa

El passat diumenge 22 de desembre es posà punt i final als actes preparats per commemorar el Centenari de l'actual edifici de l'Ajuntament de Cervià.

La gran assistència de cervianencs i cervianenques a aquesta última jornada suposà un tancament exitós d'aquesta celebració, cosa que deixa un regust molt positiu a tots aquells que durant més d'un any han estat al capdavant d'aquests actes, però sobretot queda per la història de Cervià i dels cervianencs aquesta posada de llarg de l'edifici de l'Ajuntament per tal de celebrar aquests 100 anys.

Aquest últim acte que posava la cloenda al centenari comptar amb diferents parts prou importants.

En primer lloc, la Sra. Gemma Manresa, alcaldessa de Cervià, féu la clausura oficial del Centenari, on manifestà, entre d'altres aspectes, l'èxit de participació en tots els actes programats, cosa que significa que cal donar importància a la cultura com a eix vertebrador i de participació de la societat civil. També féu referència a l'actual tasca que desenvolupa l'edifici, fent un homenatge a la resta d'alcaldes que han passat al llarg d'aquests anys per dirigir la vida municipal. Acabà felicitant un cop més al poble de Cervià per acollir, de forma intensa, totes les activitats realitzades des del passat més de març així com a totes les persones i associacions que s'hi han implicat.

La Sra. Gemma Manresa, alcaldessa,  fent la cloenda dels actes del Centenari

Seguidament es donà pas al Gran Concert del Centenari. Un concert interpretat per músics locals que oferiren una àmplia varietat en el seu repertori, des de Vivaldi fins a Ennio Morricone, des de Tartini a Lluís Llach.
Aquest Gran concert fou interpretat per: Laura Rubió (Violí); Sònia Tost (Violí), Marta Pérez (Acordió i Guitarra); Gerard Canillas (Piano), Marc Montanyà (Piano); Albert Canillas (Saxo); Carloa Pérz (Guitarra i bandúrria); Isabel Manresa (Violí); Josep Mª Manresa (Violí i viola), Adrià Farré (Piano), Glòria Pérez (Llaüd), Emma Perramon (Piano), Luca Müller (Piano), Cinto Gasol (saxo), Aura Iossif (Violí) i les veus del Cor Parroquial.

Tots els músics i cantants interpretant l'última peça del concert, la nadala, "Adeste Fideles", dirigida per l'Arnald Montanyà

Amb el repic de campanes que acompanyà el seguici cap a l'Ajuntament, començà la tercera part de l'acte. Abans però, i mentre la gent anava ubicant-se, un audiovisual de recordatori de tots els actes celebrats es projectava a la paret lateral de l'església, com a recull final.

 Tot estava preparat pels jocs pirotècnics com a colofó final.

 I finalment la llangonissada per tothom! Malgrat la fresca, una gran munió de gent es concentrà a la Plaça Major per menjar una miqueta i acabar així el fi de festa.

Acte final del Centenari

S'acaba el 2013 i s'acaba l'any del centenari. Sembla que fos ahir quan començàrem a organitzar les celebracions d'aquesta gran efemèride.

Ara, ens disposem a realitzar l'últim dels actes previstos, el que posa la clausura a aquest aniversari.

No us el perdeu!

Les Veus d'un èxit

El passat dissabte 16 de novembre és celebrà el penúltim acte de commemoració de Centenari de l'Ajuntament amb un èxit rotund i aclaparador. Una actuació audiovisual molt especial que va commoure els assistents.

La companyia Cassigalls de Juneda creà un espectacle únic i intransferible tenyit de versos de poetesses i poetes locals. Tot ben planificat i pensat. Una lectura irreprotxable, unes imatges il·lustratives lligades amb molt encert i una solemnitat tan brutal, que feia posar els pèls de punta cada cop que s'iniciava la lectura dels versos.

Un recull encertadíssim de poemes que es convertiren, per una hora, en les Veus protagonistes del Centenari.

El grup Cassigalls en plena actuació

L'acte començà amb una presentació per part de la Maria Martí, membre de la Comissió de l'organització del centenari i ho feu d'aquesta manera:

Em toca parlar-vos en nom de la Comissió organitzadora del Centenari de l’edifici de l’Ajuntament del nostre poble, just quan estem enfilant la seva recta final.

Ha passat tot molt de pressa! Ha estat un any fructífer, ple d’actes culturals i lúdics, que ens han proporcionat una gran informació, coneixements i molta satisfacció. La resposta del poble ha estat per a nosaltres el millor premi i recompensa. Voldríem que en quedés una grata memòria de cara als anys futurs.

Avui tinc l’encàrrec de la Comissió de presentar-vos un espectacle molt especial: “La Veu dels Nostres Poetes”. La idea d’aquesta proposta es va gestar al si de la Comissió com una activitat específica i culminant: volíem fer sentir la veu dels nostres poetes i poetesses, cervianencs i cervianenques, d’avui i d’ahir, com una veu de sempre.

Vam procedir, doncs, a fer un recull, primer de persones i després de poemes. I ens vam trobar amb l’agradable sorpresa de poder-ne selecciona 18  entre poetes i poetesses, i 22 poemes, entre els molts que teníem sobre la taula. Poetes i poetesses, tot ells cervianencs i cervianenques, o també persones que han tingut una estreta i significativa vinculació amb el nostre poble, com per exemple, mossèn Ramon Muntanyola i mossèn Miquel Melendres, entre altres.

No és gens comú, penso, de trobar un poble de les dimensions del nostre amb tantes persones que escriguin poesia, algunes de les quals amb obra publicada. És una glòria del nostre poble que, encara que petit, ha estat tocat del do excels de la poesia.

Vam  posar la nostra selecció de poemes en mans del grup de teatre  “La Companyia Cassigalls” de Juneda, tot confiant en el seu art  interpretatiu i artístic adequat i de qualitat.

“La Companyia Cassigalls”, dirigida per Joan Cornudella, que avui ens acompanya té, com ja sabeu, un gran recorregut artístic: compta amb una llarga sèrie de recitals de poemes, representacions teatrals, escenificacions de contes i interpretacions musicals. Avui presenta, de primera mà, aquest recital i muntatge audiovisual, que ha preparat expressament per a aquest acte del Centenari.

Podem parlar, doncs, d’una estrena “històrica” que ens afecta d’una manera molt especial a tots nosaltres. Amb l’acte d’avui, arribem al darrer acte de caràcter cultural d’aquest Centenari, ja només ens resta l’acte de clausura que tindrà lloc el 22 de desembre amb un gran concert i també alguna sorpresa.

Us desitgem que gaudiu d’aquesta vetllada que, amb molt d’encert, s‘ha batejat amb el nom de "La Veu d'un Centenari". 

La Maria Martí amb el Joan Cornudella, Director de la Companyia Cassigalls de Juneda

La selecció de poemes i autors fou la següent:

Una primera part d'autors ja difunts:

A Cervià de les Garrigues, mossèn Ramon Muntanyola

La filla, Miquel Tost

Cançó del ram d'olivera, mossèn Miquel Melendres

Inauguració del dipòsit d'aigua, Sebastià Martí

Pau, mossèn Miquel Melendres

Diàleg, Miquel Martí

L’enyorança del fill, Eugeni Balanyà

A la llengua catalana, mossèn Josep Maria Rubió

Faula de Nadal, mossèn Josep Martí Aixalà

Primavera florida, Rosa Rubió

L'atzur llis, Rosa Rubió

Pelegrins de terra endins, mossèn Ramon Muntanyola.

Goigs de la Mare de Déu de les Besses, mossèn Josep Martí Aixalà

Segona part, poetes actuals

L’avi, Rosina Rué

Temps de jubilar-se, temps d'estimar, Roser Carré

La casa dels meus amors, Josefina Sendra

A un poble de les Garrigues, Elvira Gual

Un viatge a les Garrigues, Pere Lladó

Rossinyol de les Garrigues, Teresina Rubió

Centenari de l'Ajuntament de Cervià, Enric Gorgues

Si les pedres parlessin..., Montse Germà

Brindem?, Montse Germà

Espectacle poètic audiovisual: La Veu d'un Centenari

L'any que no va arribar

En primer lloc manifestar l’agraïment a la junta organitzadora dels actes del centenari de l’edifici de l’Ajuntament en nom de tota aquella colla dels nascuts el 58 per tenir la sensibilitat d’incloure en el programa aquest modest record a la persona del Jaume de Cal Xero que, per motius obvis, també esdevé una petita part de la llarga història d’aquest magnífic edifici. També per donar-me personalment l’oportunitat, a través d’aquest escrit, d’una mena de comiat que en el seu moment va ser impossible que es produís.

L’any 1969 no va ser per nosaltres, companys de quinta o de colla, un any com qualsevol altre. Va ser un d’aquells que perduren en la memòria. Empreníem uns quants, una nova etapa en les nostres vides. Amb onze anys deixàvem l’escola del poble per continuar els nostres estudis a Barcelona concretament als Salesians. 

També deixàvem família, companys quotidians de classe, d’escolania i de joc. Tot això suposava un gran sacrifici, principalment per la curta edat que teníem. Era el preu a pagar a canvi de poder continuar estudiant en aquells anys immersos encara dins una societat en blanc i negre.

Entre els que van quedar al poble, el Jaume de cal Xero. Ell, per diverses circumstàncies, no es va sumar aquell any al grup que marxàvem però se’n va quedar amb ganes i sovint deia: “l’any que ve jo també hi aniré”.

En aquells anys d’infància amb lo Xero sempre vam tenir una gran amistat. És ben freqüent que hi hagi algú de la colla amb qui et sents més identificat i unit. Per a mi era ell. A més érem veïns de carrer, del carrer Nou. Recordo que sempre ens passàvem a buscar a casa per sortir cap a l’escola o per anar a jugar. Qui acabava abans de dinar (normalment ell, jo era més romancer en aquests afers) passava a buscar l’altre i baixàvem plegats el carrer camí de l’escola.

De família humil i treballadora, el recordo amb un caràcter obert, comunicatiu i espontani. Era líder de colla; ell feia i desfeia segons el seu criteri en aquella colla, mirall també, perquè no, de la societat on vivíem.

Anècdotes i records d’aquella etapa d’infància i amistat comuna n’hi ha moltes però no sé exactament per què, sempre me’n vénen dues a la memòria.

La primera amb vuit o nou anys cantant la nadala “el Petit Vailet “ la nit de Nadal en sortir de la Missa del Gall a la plaça, al peu del pessebre. Érem escolans de Mn. Lluís Mª qui, dies abans, ens l’havia ensenyat.

La segona quan lo Xero va estrenar una superbicicleta (aleshores no tots en teníem) arribada de Lleida amb el camió del Celestino. Era una bicicleta gran, lluent, molt maca. Havia d’aixecar el cul del seient per arribar bé als pedals. Però no tenia por, era decidit i atrevit, espavilat en les coses de la vida. Dels que veuen créixer l’herba.

Recordo que l’havia estat esperant durant uns quants dies amb ànsia i il·lusió. Els pares li havien comprat amb gran sacrifici, cosa habitual en aquells temps; em refereixo al sacrifici, naturalment. Precisament d’aquella bicicleta deriva també el record d’una Festa Major de Sant Miquel, encara amb pantalons curts, i amb les cames i braços nafrats, tots dos, ell i jo, fruit d’una caiguda d’aquell formidable vehicle que tantes estones vam compartir.

La vida sovint juga males passades i de cop i volta tot es va acabar per a ell un malaurat dia de tardor d’aquell 1969 tot esperant entrar a classe de la tarda, en aquelles escoles el pati de les quals era el carrer i el mateix Ajuntament. Precisament l’edifici del qual celebrem el centenari.

Uns quants de la colla faltàvem. No vam tenir la possibilitat de compartir les darreres estones. Ens va arribar com a fatal notícia allà on érem. L’impacte va ser molt fort i es va perllongar molt temps. El record no s’esborrarà mai.

El Jaume, lo Xero, de sobte ja no era entre nosaltres i no va poder complir el seu desig. Aquella frase que ell havia pronunciat més d’una vegada: “l’any que ve jo també hi aniré”, mai va arribar per a ell.

Miquel Iglesias Martí

19 d'octubre de 2013

 

Jaume Tost Muniesa "Cal Xero"

El model educatiu a la Catalunya Contemporània

El passat dissabte 19 d'octubre i a la Sala Polivalent de l'Ajuntament de Cervià es realitzà una nova activitat en relació a la commemoració del centenari d'aquest edifici.

En primer lloc, el cervianenc Miquel Iglesias fou l'encarregat de llegir unes emotives paraules en record a Jaume Tost Muniesa (cal Txero), tristament mort en un fortuït accident en el mateix edifici l'any 1969 a l'edat d'11 anys.
El Miquel fou company d'escola i de colla del Jaume i compartí amb els assistents, les vivències d'aquella joventut i d'aquells pensaments futurs que no tingueren continuïtat.
La foto del Jaume Tost presidí tot l'acte.

Miquel Iglesias en la seva xerrada recordant al Jaume Tost Musiesa

Seguidament la pedagoga i mestra, Cori Bach ens feu una xerrada basada, essencialment, en la seva experiència en el món educatiu i, sobretot, la implicació directa en el moviment de renovació pedagògica dels anys 60 a Catalunya.
Una renovació pedagògica basada en la renovació lingüística i cultural que fins llavors el franquisme havia sotmès a una dura repressió. D'aquesta manera es crearen escoles actives, escoles d'estiu encarregades de revitalitzar els moviments culturals.
Un dels miralls d'aquell moviment fou Rosa Sensat mentre que Marta Mata, entre d'altres, lideraven tot aquell moviment de renovació.
També feu un repàs a totes les lleis educatives dels del 1970 fins a la polèmica LOMCE o Llei Wert i en referència a aquesta llei parlà de l'èxit del programa d'Inmersió Lingüística començat el curs 1983-84 i com ella el va viure en primera persona, especialment els seus inicis.
Al final recuperà el seu inici i tornà a insistir en els pilars fonamentals de l'escola:
- Pilar humà: alumnes, pares, mestres
- Pilar educatiu: cultura, coneixement, esforç, valors ...
- Pilar social: família, poble, País

"L'escola es va fent i polint sobre la marxa, superant entrebancs i problemes. L'escola no pot estar encallada a un sistema, s'ha d'adaptar a les noves circumstàncies"         Cori Bach

L'evolució del model educatiu contemporani

El proper dissabte 19 d'octubre es realitzarà un altre dins les activitats preparades per commemorar el centenari de l'Ajuntament.

En primer lloc es retrà un petit homenatge en memòria de Jaume Tost Muniesa (cal Txero), víctima d'un accident mortal produït en el mateix edifici.

Seguidament la professora, pedagoga i fundadora de l'escola Montsant de Reus, Cori Bach Voltas, realitzarà la conferència que porta per títol L'evolució del model educatiu contemporani a Catalunya.

Homenatge als alcaldes

Diferents representants locals i comarcals davant de l'edifici de l'Ajuntament, encapçalats pel President de la Diputació de Lleida amb els exalcaldes de Cervià

Primera fila encapçalada per els autoritats (d'esquerra a dreta): Antoni Villas, Diputat provincial; Joan Reñé, President de la Diputació; Gemma Manresa (alcaldessa Cervià) i Juli Muro (President del Consell Comarcal de les Garrigues).
Darrere membres del consistori cervianenc i els membres de la Comissió del Centenari

El Sr. Joan Reñé visitant l'Exposició del Centenari

El passat dissabte 28 de setembre de 2013, en el marc de la Festa Major de Sant Miquel i amb la presència del President de la Diputació de Lleida, el Sr. Joan Reñé, juntament amb altres autoritats de la demarcació de Lleida i de la comarca, es celebrà a Cervià de les Garrigues un nou acte dins les activitats programades en la celebració del Centenari de l’edifici de l’Ajuntament.

Inauguració de l'acte amb (d'esquerra a dreta): Gemma Manresa, alcaldessa de Cervià; Joan Reñé, President de la Diputació de Lleida; Josep Rubió, membre de la Comissió del Centenari

L’acte realitzat tenia la clara finalitat de reflectir i d’incidir sobre dos aspectes fonamentals:

Primer: Destacar el paper dels alcaldes de la població al llarg de història més propera.

Segon: Commemorar, tot just ara fa 100 anys, la inauguració de l’edifici, també per la festa Major de Sant Miquel.

Així, respecte a la primera part de l’acte, amb tota la humilitat, dignitat i solemnitat possible es feu un petit homenatge a aquells alcaldes que han representat i dirigit la nostra població en la història més recent. Aquest homenatge es reflectí en forma de vídeo amb la relació de tots els noms i de les imatges que es conserven d’aquests, la més antiga de 1877.

Josep Mª Rué, membre de la Comissió del Centenari, presentant el vídeo d'homenatges als alcaldes

Però a més, es va recordar que el dia 30 de setembre de 1913, i també en el marc de la Festa Major, s’inaugurava l’edifici de l’actual Ajuntament.

Aquell dilluns 30 de setembre, tothom quedà convocat per l’acte i una gran munió de gent es concentraria a l’entrada del poble venint de l’Albi per tal d’esperar a les autoritats assistents, de les quals, cal destacar l’assistència de personatges tan coneguts com en Francesc Macià, aleshores Diputat a Madrid pel Districte de les Borges Blanques i Alfred Perenya Reixachs, en aquell moment vicepresident de la Diputació o de la també anomenada Comissió provincial.

La banda de música de Cornudella, seguida per una corrua de nens i nenes de les escoles, de jovent, dels representants locals i dels pobles veïns, del someten o dels mateixos membres de la Coral El Rossinyol de les Garrigues (que més tard cantaria un parell de cançons abans de que es produís la benedicció de l’edifici), amenitzà el recorregut pel carrer Albi fins arribar a l’Ajuntament.

La inauguració de l’edifici tingué, utilitzant una terminologia actual, un ressò mediàtic força important. Quatre diaris de l’època feren llurs cròniques de l’acte: El Ideal, El Correo Leridano, El Diario de Lérrida i El Pallaresa.

Hom explica, en aquestes diferents cròniques els efusius i acalorats discursos de les autoritats convidades elogiant a l’arquitecte i al majestuós edifici resultant.

La Sala plena de gom a gom

Finalment l’acte acabà amb l’actuació del Cor Audite de Valls que interpretà, entre d’altres, l’Himne de Cervià de les Garrigues, amb música i lletra dels cervianencs Arnald Muntanyà i Enric Gorgues, respectivament.

Cor Audite en plena actuació

Membres del Cor Audite amb els autors de la música i la lletra de l'Himne de Cervià, l'Arnald Muntanyola i l'Enric Gorgues, respectivament

Acte d'homenatge als alcaldes

Amb l'arribada de la Festa Major de Sant Miquel, la Comissió del Centenari ha preparat un dels actes més singulars i alhora amb més solemnitat, es tracta de l'homenatge als alcaldes que al llarg de la història moderna i contemporània de Cervià han exercit el seu càrrec al servei de la població.

Així doncs, quedeu tots emplaçats pel dia 28 de setembre, dissabte a les 12 del migdia a aquest acte institucional a la Sala del Poble que comptarà, també, amb l'actuació de la Coral "Audite" de Valls.

El centenari també viatja per les estrelles

Una Plaça Major plena de gom a gom, va tenir el goig d’escoltar i fruir dels grup lleidatà La Ruta de les Estrelles, el passat divendres 23 d'agost, dins el marc de la commemoració dels cent anys de l’edifici de l’Ajuntament de Cervià.

Es tractava del vuitè acte dins el programa de les activitats previstes. Així doncs, després de diferents xerrades i conferències, de teatre, de l’exposició, de la presentació de l’auca o de la realització de concursos, en aquest cop la música era l’autèntica protagonista conjugada per una excel·lent nit a la fresca i amenitzada, a més, amb una copa de cava.

La Ruta de les Estrelles, grup convidat per l’acte, s’ha especialitzat en la música folk i la recuperació de la música tradicional celta, escocesa, irlandesa, occitana, de la Bretanya francesa, però també catalana, entre altres, aportant-hi una nova visió i el seu toc personal que es transporta a diferents cerimònies, romanços, balls o cants tradicionals dels segles XVII i XVIII.

Integrat per cinc membres: Albert Morreres (flautes), Ivan Pérez (violí), Sergi Llena (gaites, gralla i flautes), Héctor Beberide (guitarra, mandolina i acordió) i Robert Querol (percussions), han publicat dos discos, el primer “De Finisterra a Finestère i de Finestère a Finisterra”, el segon “Entre terra i mar” i n’hi ha un tercer, “Arreu”, que properament veurà la llum.

El centenari avança i ja s’han començat a distribuir els actes que es faran per la festa major, concretament pel dissabte 28 de setembre. Un actes institucionals, d’homenatge als alcaldes de la nostra població i que comptarà amb la participació de les corals de Cervià i Audite de Valls.

Ampliant l'exposició

A mesura que passen els dies i gràcies als comentaris dels visitants, l'exposició del Centenari va creixent. 

Actualment s'hi poden veure dos panells més. Un d'ells amb informació de l'arquitecte de l'edifici, Francesc de P. Morera i Gatell, i l'altre on s'explica la tasca impagable dels picapedrers, especialment en la majestuosa façana de l'actual casa de la vila.

També hi ha aportació de nou material, precisament pel que fa al treball de la pedra, l'element més important de l'edificació. Així hi podem trobar tota mena d'estris que servien, ja sigui per traure la pedra de la roca, com per després treballar-la amb suficient delicadesa per quedar exhibida de forma impecable.

Buixardes, tascons, martells, macetes, escarpes, punxons o gardines en són exemple.

Aquest material ha estat cedit per diferents veïns de Cervià, mentre que i les eines més específiques del picapedrer han estat deixades per Fèlix Martín