El passat dissabte, 25 de maig i a la Sala Polivalent de l'Ajuntament, es realitzà el cinquè acte programat dins el marc de la celebració del centenari de l'Ajuntament de Cervià de les Garrigues.
La Sra. Maria Martí, membre de la Comissió del Centenari, fou l'encarregada d'obrir l'acte amb la presentació del conferenciant que ens acompanyava, el Doctor i Catedràtic d'Història del Dret i de les Institucions per la Universitat Rovira i Virgili, Antoni Mª Jordà.
El Dr. Jordà, en la seva excel·lent xerrada, ens feu un recorregut històric per les diferents fases i períodes per les quals, el Municipi i la seva organització, han passat en la història de Catalunya.
Ens deixà clares una sèrie d'idees fonamentals, en relació als primers municipis catalans, època medieval després de la reconquesta i la creació dels anomenats comtats catalans.
La partida de naixement dels municipis catalans foren les cartes de poblament. Sense elles no s'haguessin creat multitud de poblacions, algunes d'elles basdes en contractes, juraments de fidelitat a canvi de terres i llibertat.
D'aquell període medieval i, gairebé fins l'última part de l'Edat moderna, ens xocà molt, el rendiment de comptes que havien de fer els paers, consellers, regidors o també anomenats jutges, de vegades, l'anomenada Purga de Taula.
Les funcions dels municipis i, fins i tot, la seva organització, canvià a partir de la guerra de successió i, fonamentalment amb la promulgació del Decret de Nova Planta, on a partir de llavors la imposició castellana en el seu funcionament serà clau. L'Estat, la corona, el regne, a partir de llavors ho voldrà controlar tot, per això nomenava els caps dels municipis.
Això només és un petit tast de que fou la conferència.
 |
| El Dr. Antoni Mª Jordà, catedràtic d'Història del dret i de les Institucions de la URV, en un moment de la seva xerrada intitulada: El municipi en la història de Catalunya |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada